Tancar

Conta la llegenda que, una vegada, en un hostal dels que hi havia en el camí de Berga cap a Manresa, es presentaren tres homes de la muntanya demanant acolliment per a la nit que els venia al damunt.

Donaren dos trucs a la porta i digueren, com de costum, al posader:

  • Ens donareu posada per aquesta nit?
  • Prou. Mes, qui sou vosaltres i a on aneu?
  • Anem a la fira de Manresa i som els savis prudents dels Piteus – respongué el més vell.

Aquest títol de “savis prudents dels Piteus” va fer riure a la mestressa, que els va sentir des de la cuina, i mentre els donaven sopar, estudià amb son marit, que era de bon humor com ella, com podien provar llur saviesa.

Quan van haver sopat, els acompanyaren a una cambra que era a dalt, lluny de la fressa de la casa, i no hi havia altra finestra que una que van tapar amb un armari portàtil. Els tres savis se’n van anar al llit i, com que no sentiren fressa, van trigar molt a desvetllar-se.

Quan, cansats de dormir i fer-los mal els ossos de jeure, van obrir els ulls, es van llevar, i el més savi dels tres es va llevar per obrir la finestra. No podent-se guiar per cap raig de claror, a les palpentes va anar cercant a dreta i esquerra fins que va ensopegar amb la porta de l’armari. La va obrir i va mirar a dalt i a baix i, no veient mica de claror enlloc, va exclamar: “És fosc com una gola de llop”. I se’n va tornar al llit.

Van dormir unes quantes hores i, no podent dormir ja més, es va alçar el savi segon, va obrir l’armari, i, sentint-hi olor de formatge, com que n’hi havia hagut, va exclamar: “Quina olor de formatge que fa el món!”. I se’n va tornar al llit.

Al cap d’una estona es va llevar, cansat de rodolar pel llit, el savi tercer va mirar per totes bandes i, no veient a llevant ni a ponent rastre de claror, va exclamar: “La nit és encara negra com un pecat, i el món put a formatge”. Els de l’hostal, que s’ho escoltaven des de darrere de la porta, se n’hagueren d’anar a baix per no esclafir la rialla.

Cap a la fi, l’hostaler, compadit dels tres savis, va entrar a la cambra, els va demanar si havien dormit bé, va apartar l’armari que tapava la finestra, la va obrir i els tres savis veieren estranyats que ja era de dia. Com que la gana els tenia corsecats, van demanar esmorzar, i mentre esmorzaven un d’ells digué als altres:

  • Cuitem, que hem d’anar a la fira
  • Però, a quina fira? – digué l’hostaler ficant-se a la conversa.
  • A la de Manresa
  • Veieu aquesta gent que arriba? Són firaires que en tornen – va respondre l’hostaler.

Llavors els tres savis s’adonaren que havien dormit 24 hores i, enlloc de continuar el camí cap a Manresa, es giraren en rodó cap a les terres de Sant Llorenç de Piteus.

Festa-ous-deuga-Sant-Llorenç-Nov.-2011

D’això ja en fa molt temps. A Sant Llorenç no havia arribat encara la carabassa. Veient-ne unes quantes arraconades a l’entrada de l’hostal, van preguntar a l’hostaler què era allò. Ell els va respondre que eren ous d’euga.

  • Nosaltres cabalment anàvem a Manresa a comprar una euga. Si ens volguéssiu vendre un d’aquests ous, pla que us en sentiríem grat.
  • A la veritat – va respondre sornaguerament l’hostaler – els volíem tots per a nosaltres; mes, si tant el voleu i el pagueu bé, emporteu-vos-en un.

Esquitxant unes quantes lliures que duien per comprar una euga a la fira, van comprar la carabassa més grossa de l’hostal i se la van endur camí amunt cap a Sant Llorenç dels Piteus. Tot caminant, enraonaven l’un amb l’altre de la rebuda que els farien llurs compatricis al veure’ls arribar amb una cosa tan estranya i tan productora com l’ou d’una euga. Aquests, mentre passaven distrets per un cim de carena, se’ls esmunyí d’entre les mans i començà a rodolar rostos avall. Al segon o tercer capgirell que donà es va esberlar pel mig i els seus trossos, escampant-se en llur baixada, desvetllaren una llebreta que dormia sota una mata. Al veure-la córrer, cregueren els dels piteus que l’euga petita que havia sortit de l’ou, i llur descontrol d’haver-la perduda fou més gran.

  • Malaguanyada eugueta! – anaven dient tot acostant-se tristos al seu poble – Si hagués arribada bé, l’any vinent no hauríem hagut d’anar a peu a la fira de Manresa.

Aquesta llegenda de Jacint Verdaguer és la que dóna peu a la Fira dels Ous d’Euga que se celebra a Sant Llorenç de Morunys i que enguany celebra la desena edició. És una fira carabassera i d’entre els molts actes que s’hi engloben, destaca el concurs de carabasses gegants. Premiem els “ous d’euga” més grans de la Vall de Lord i també els que vénen de fora. I, per si això no fos prou, també premien els “ous d’euga” més originals i els més artístics. Aquesta fira no us deixarà indiferents.

Paral·lelament, també se celebra el mercat de pagès. Els carrerons del nucli antic s’omplen de parades de productes d’alimentació i artesania.

No us perdeu aquesta magnífica fira que organitzen els piteus!